Cuentos en verso para niños perversos
Roald Dahl
Versos Perversos, de Roald Dahl. Ed. Empúries |
traducció: Miquel Desclot
El llibre ofereix una original revisió dels contes clàssics infantils en la qual una Ventafocs molt peculiar rebutja al príncep i es casa amb un senyor que «feia melmelada», el fesol màgic era en realitat una planta gegantesca sí, però tota d'or, Blancaneus fa autoestop per sortir del bosc i acaba convertida en majordoma de set homenets molt simpàtics, els tres óssos es volen menjar a Rinxols d'or i Caputxeta Vermella es fa un abric amb la pell del llop i amb la dels tres porquets...
La caputxeta i el llop
Estant un matí fent el babau
li va entrar una gana espantosa
al Senyor Llop,
així que, per tirar-se alguna
cosa al queixal,
se'n va anar corrents a casa de
l'Àvia.
"Puc passar, Senyora?",
Va preguntar.
La caputxeta vermella il. Quentin Blake |
la pobre anciana, en veure'l, es
va espantar
pensant: "Aquest em menja
d'una mossegada!"
I, és clar, no s'havia equivocat:
es va convertir l'Àvia en aliment
en menys temps del que aquí
t'explico.
El pitjor és que era prima i tan
ossuda
que al Llop no li va ser de gran
ajuda:
"Segueixo tenint una fam
aterridora ...
Hauré de menjar-me a l'altre
persona! "
I, en no trobar cap a la nevera,
grunyir amb impaciència aquella
fera:
"Esperaré assegut fins que
torni
Caputxeta Vermella de la Selva!
"
que aquí cridava el Bosc la
feristela
creient-se al Brasil i no a
Espanya.
I perquè no es veiés la seva
feresa.
es va disfressar d'àvia amb
prestesa,
es va donar laca en les ungles i
en el pèl,
es va posar la gran faldilla
grisa de vol,
sabates, barret, una jaqueta
i es va asseure tot esperant la
néta
Va arribar per fi Caputxeta al
migdia
i va dir: "Com estàs, àvia
meva?
Per cert, em impressionen les
orelles! ".
"Per millor sentir-te, que
les velles
som una mica sordes ".
" Àvia,
quins ulls més grans que tens!.
"És clar, filleta,
són les lentilles noves que m'ha
posat
perquè pugui veure't en Senyor
Ernest
l'oculista ", va dir
l'animal
mirant-la amb gest angelical
mentre se li acudia que la noia
La caputxeta amb la pell del llop Il. Quentin Blake |
havia de saber-mil vegades més
rica
que el ranxo precedent. Tot
d'una,
Caputxeta va dir: Que imponent
abric de pell portes aquest
hivern! ".
el Llop, estupefacte, va dir:
"Una banya!
O no saps el conte o tu em
menteixes:
Ara et toca parlar-me de les
meves dents!
M'estàs prenent el pèl ...?
Escolta, mocosa,
et menjaré ara mateix i a una
altra cosa ".
i es va treure un revòlver de la
cotilla,
amb calma va apuntar bé al cap
i - pam - allà va caure la bona
peça.
Al poc temps vaig veure a la
Caputxeta
creuant pel Bosc ... ¡Pobreta!
Sabeu el que portava la infeliç?
Doncs ni més ni menys que un
sobrepellís
que a mi em va semblar de pell d'un
llop
que va estar un matí fent el
babau.
A sota un vídeo de La caputxeta vermella i el llop, narració inclosa dins del llibre Versos perversos explicada per el mateix Roald Dahl en anglès i subtitulada al castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Vols fer algun comentari?