Il.lustració d'Elisabeth Davy-Bouttier.
B oscos i camps, conreus i prats,
E ncenen, fan, cullen sembrats.
N ius dels ocells, els seus cants bells,
V ida del cel, plugim d’anhel.I floreixen les contrades, són roselles
estampades.
N itidesa d’aquest món, sempre es mostren tal com són.
G uspiregen els matins, regalant-nos somnis fins.
U lls oberts, el cel és blau,
D iferenciem allò que cau.
A braçades de dolçor, rius desglacen des del cor.
P rocedència, excel·lència amb una mica d’innocència.
R oses, fades i cançons,
I maginem-nos altres mons.
M ans enlaire, ha esclatat,
A questa festa amb bon retrat.
V ida rica, mil colors,
E namoren les olors.
R oda, roda, aquest any,
A nul·lem vostre parany.
(Free sound, pseudònim)
Evgenia Gapchinska
És un poema
Com una alenada d’aire fresc,
com els esquitxos del mar,
com les algues trenades
o com les flors que cobreix el gel…
Bufa i plou i ens aclapara un vers
que se’ns queda dins dissimulat, quiet
i nia i regna i de cop s’expandeix.
S’escampa. Demana més mots i creix.
És un poema després
que parla de vida o de sentiments,
del món que gira i alhora ens estira,
del camí aquell que vora el cim es perd.
D’una nit que venera milers d’estels.
Del cor que genera un pensament. O cent.
Del cel, del capvespre, del raig que ens escalfa un migdia d’hivern.
Del desig que s’escola un dia pels forats del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Vols fer algun comentari?