dilluns, 19 d’octubre de 2015

24 d'octubre, dia de la Biblioteca

Ja s'acosta el 24 d'octubre, el dia de la Biblioteca, i volem celebrar-ho amb tots vosaltres. Com? 
Us proposem que porteu una fotocòpia de la portada del llibre que més us ha agradat o un del que més us ha agradat i decorarem la biblioteca amb totes.
Potser qualsevol tipus de llibre: poesia, album il·lustrat, novel·la, llibres de coneixements, un còmic...


per llegir tot el text clica a sobre

 El text d'en Diego Arboleda està molt bé, llegiu-lo que val la pena aquí us deixo l'últim fragment:

"El Conill Blanc gairebé sempre té pressa. Corre perquè té por que la Duquessa i, sobretot, la Reina de Cors ordenin que li tallin el cap. Però vosaltres, que encara conserveu el vostre, concentreu-vos en aquest gairebé. És la clau, el secret millor guardat del País de les Meravelles.
Gairebé sempre. Quan no té pressa el Conill Blanc? Només quan visita un petit edifici amagat rere els arbres del bosc: la biblioteca.
El conill es pren el seu temps per tafanejar entre les atapeïdes prestatgeries. Té un llibre en ment però, quan s’acosta a agafar-lo, no pot evitar fixar-se en el volum que el precedeix, i en el de més enllà (i, com ja sabeu, en una biblioteca, el llibre de més enllà és al mateix temps el llibre de més ençà d’un altre llibre que està al seu costat…).
Massa opcions. Porta el seu temps triar un llibre. El conill sap que es troba a la llar de la lectura, i la lectura és un plaer que es gaudeix sense pressa. Encara que ningú hagi esmentat abans aquesta biblioteca secreta, no ho dubteu, hi ha una en aquest estrany món que va visitar l’Alícia. No pot ser d’una altra manera.

Un lloc mai no es podria anomenar País de les Meravelles si entre les seves meravelles no es comptés una biblioteca."

dijous, 1 d’octubre de 2015

dita d'octubre

L’octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet.

Glòria Fort

Poema

Ja ha arribat la tardor i per això aquí us deixo un poema d'Àngel Guimerà on ens la va descrivint. D'aquest poema un gran músic, l'Enric Morera en va composar una sardana.

Àngel Guimerà
Enric Morera



Tardor
 Michel Lauritano


Les fulles seques
Àngel Guimerà

Les fulles seques fan sardana
d’ací d’allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
  I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se’n vénen dolçament.


I quan el sol se’n va a la posta,
l’arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.


I surt la lluna trista i sola,
fulla d’un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.
Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l’albada surt després,
se les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més. 
I l’arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!
 
Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l’albelcorc!

Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l’infinit!


 
 Versió de les fulles seques de la Coral Sant Jordi



Versió instrumental de la cobla la Principal de la Bisbal