POESIA

Alguns poemes de la Joana Raspall




Cap poema

El poeta voldria fer un poema.
Diria la frescor del parc en calma...
la sentor de la gespa... de les roses...
el brogit dels infants... i les xerrades
dels ocells enniuant-se dalt dels arbres...

Però els estols xiscladors de gavines,
com sagetes creuant el cel de posta,
li han embullat els mots.
Adéu, poema!


Una poesia feta tota en monosíl·labs. Us encantarà aquest joc de paraules i versos.
l'he trobada publicada al bloc Poesia Infantil i Juvenil moltes gràcies Sàlvia
Jo sols vull
(Joana Raspall)

Tinc un vas que és tot ple d'or
i un sac nou ben ple de blat.
No sé amb quin fi me'ls han dat;
sé quin pes em fan al cor.
Ho duc tot dins de la mà
i no sé què m'haig de fer!
Si tu ho vols, et puc dir:-Té!.
per a tu tot l'or i el pa.
Jo en tinc prou amb llum de sol,
blau de mar i verd dels pins,
i amb les flors i els cants tan fins
de les aus tot fent el vol.
Jo sols vull un dolç mot teu
i, per nord, el dit de Déu.

NÚVOLS

Núvol negre, núvol blanc,
les cabòries se me’n van.
amb vosaltres, cel enllà.
Si em tornessin a venir,
desfeu-les en llagrimetes
i ruixeu tot el camí.

(De Versos amics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998)

La rel

La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra l'estiu
i l'hivern, al foc, escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
Que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua. 
(De Versos amics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998)

L'ase i el tractor

Havia llaurat amb l'ase
fins que va comprar el tractor
que feia molta més feina,
i el camp quedava millor.
Un dia, a mitja llaurada,
el motor es va espatllar,
i va córrer a buscar l'ase
per poder-lo remolcar.
L'ase es va clavar de potes
i no avançava ni un pas.
L'home prou l'escridassava:
—Arri!, que no arrencaràs?—
En rebre xurriacades,
bramà l'ase: —A mi, no!
Mira si amb les garrotades
pots fer caminar el tractor!

(De Com el plomissol. Poemes i faules. Barcelona: La Galera, 1998)

Dos cuquets

Un cuc diu a l'altre:
—Amiguet, d'on véns?
fas molt mala cara;
no m'agrades gens!
—Ai, si tu sabessis!
M'he vist obligat
a marxar de casa...
—Doncs, què t'ha passat?
—El menjar coïa cosa de no dir:
era dins la ceba!
Déu meu, quin patir!
—Pobre amic! A casa
viuràs de primera;
vine a menjar amb mi
dintre la cirera. 
(De Concert de poesia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat: 2004)




(CLIQUEU L'ARXIU SONOR)
  



  LA NIT

Joana Raspall
    La nit no m'espanta,
    que és com llana flonja;
    m'abraça, i em deixa
    colgat de tebior.
    Quan el sol apunta,
    color de taronja,
    ella s'acomiada
    tot fent-me un petó.

                       Joana Raspall





FULLES D'HERBA I UNA TORTUGA
                                
Les coses importants
estan escrites
a la closca de la tortuga,
a l'antigor de les arrugues dels seus colzes
i al seu mirar:
mira com mira! està viva!
mira com les mastega
les fulles d'herba!

                                        Enric Casasses


                  LLegir
                   
                  Un llibre a l'any, fa molt  estrany!
                  Un cada mes, poca cosa és.   
                  Llegir-ne un cada setmana, 
                  només enceta la gana. 
                  Seria un costum més sa, 
                  endinsar-s'hi cada dia 
                  per dinar, esmorzar i sopar 
  
                                    Pere Martí i Bertra

LA PUÇA

UNA PUÇA QUE SALTAVA 
UNA COSA DE NO DIR
QUAN ELS MATINS ES LLEVAVA
I DESPRÈS DE FER UN PIPÍ,
A LA FEINA SE N'ANAVA,
QUE ERA A UNA HORA DE CAMÍ.

PERÒ TOT I QUE SALTAVA
NO HI ANAVA MAI A PEU,
QUE CADA MATÍ AGAFAVA
EL GOS DE LES VUIT I DEU.


                                                                           


Enric Larreula
                 Enric Larreula   Bestiari 2005

                               
                         









DAMUNT LES BRANQUES 
HI HA FLORS I ALES NOVES 
                                          
                                                                  Carles Riba




CANÇÓ D'ABRIL

HI TORNAREM AL SOL-SOLET!
TIRA EL BRASER PER LA FINESTRA,

LLENÇA LA CAPA I EL BARRET!

QUE VINGUI EL SOL COM UNA FESTA

I JA NO VULL SENTIR MÉS FRED.

OH, QUIN AIRET!



                      Clementina Arderiu



Marieta
Amunt i avall va la marieta,
tota pintada, tota rogeta.
Compta-li les taques de l'esquena,
mira a veure si en té una setena.
Se'n va, s'escapa, no sap estar-se quieta!

                                                                             Antoni Albalat 


                                                                                                         
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols fer algun comentari?