Màrius Sampere (Barcelona, 1928) que és un dels poetes més rellevants de l'actualitat.
Una de les seves obres és La cançó de la metamorfosi (1995)i d'questa hem triat aquest poema:
La font del parc
He tornat a la font, aquest impuls
dels grans!, segur que l'àvia
–que m'hi portava amb una paperina
d'anissos i un gotet– m'hi crida
des d'un clavell de moro.
Que estrany, el temps s'hi va aturar,
per què?, veig els mateixos
garrofers anuats, les flors simètriques,
els bancs de pedra i porcellana, el vell
que s'hi asseu, els quatre infants
i la pilota fofa. Fins i tot
aquells coloms, exactament aquells,
no van volar d'aquí.
M'acosto a la canella, cerco
amb els llavis sortits, el raig de l'aigua
(ara sé el perquè) tan freda com
besar una morta. Penso,
quin déu revela aquestes coses?
més informació Pòrtic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Vols fer algun comentari?