Couperin, a l'hivern

COUPERIN, A L’HIVERN

Màrius Torres 

Com un cel blanc, damunt els arbres adormits,
els encongeix les branques,
una mica de fred a les puntes dels dits
ens fa veure les tecles més blanques.

Però en la febre pàl·lida dels teus palmells infants,
ni freda ni poruga
la música comença, i et salta, entre les mans,
un ocell que palpita i que juga.

Màgic ocell! L’hivern, vençut pel seu encís,
fa tres passes enrera.
Quan mor, amb el silenci jo torno, més feliç
de més lluny que d’una primavera.

(Poema 40 de les Poesies de Màrius Torres, llibre tercer, segons l’edició de Coyoacan, Mèxic, 1947.)