Poema

Ja ha arribat la tardor i per això aquí us deixo un poema d'Àngel Guimerà on ens la va descrivint. D'aquest poema un gran músic, l'Enric Morera en va composar una sardana.

Àngel Guimerà

Enric Morera

Tardor

 Michel Lauritano

Les fulles seques

Àngel Guimerà

Les fulles seques fan sardana
d’ací d’allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.

  I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se’n vénen dolçament.

I quan el sol se’n va a la posta,
l’arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,
fulla d’un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.

Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l’albada surt després,
se les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més. 

I l’arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,fent nius les aus i els becs juntant!

 

Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l’albelcorc!

Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l’infinit!

 

 Versió de les fulles seques de la Coral Sant Jordi

Versió instrumental de la cobla la Principal de la Bisbal