La nit no m'espanta,
que és com llana flonja;
m'abraça, i em deixa
colgat de tebior.
Quan el sol apunta,
color de taronja,
ella s'acomiada
tot fent-me un petó.
Joana Raspall |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Vols fer algun comentari?