poema d'en Raimon dedicat a l'Antoni Tàpies

Terra
negra, llistons blancs

A
Antoni Tàpies

 

Terra
negra, terra negra, 

llistons blancs.

Mans obertes, mans obertes

van cercant

cercles màgics

foradats, foradats. 

Creus atracen, creus atracen,

cors trencats

—viva vida, viva vida,

morta mort—

claus et claven

l’ull i el plany, l’ull i el plany.

Terra negra, terra negra,

negre sol.

Blanca argila, blanca argila

del teu nom:

aigua encesa,

gel cremat, gel cremat.

I aquest perenne dolor

de sentir-se sempre humà.

Pas del temps,

pas del temps, temps de pas.

                                   Raimon (2006)