divendres, 9 de desembre de 2011


Aquesta poesia l'he copiat del blog de Poesia Infantil i Juvenil, i n'hi han moltes més

Els tres Mags
(Núria Freixa)

He deixat 
les sabates al balcó. 

En un plat, 
una mica de menjar. 
Un got d’aigua pels camells 
i vi ranci pels tres Reis. 

Arraulit, 
la son no vol arribar. 
Va caient fora la gebra, 
sense llum dorm el pessebre. 

Paro esment… 
tarda molt a fer-se clar! 
Com croqueta arrebossada 
m’endinso dins la flassada. 

He trobat 
les sabates al balcó. 

En el plat, 
quatre restes del menjar. 
S’han begut l’aigua els camells, 
i el vi ranci els tres Reis. 

Quin neguit! 
de res m’ha servit vetllar. 
Els voldria haver enxampat, 
em dec haver endormiscat. 

Si tan sols 
jo voldria averiguar, 
com s’ho empesquen els tres Mags 
per ser tan espavilats!


La il·lustració és de Frédéric Thomas.                                                                                  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols fer algun comentari?