Aquesta poesia l'he copiat del blog de Poesia Infantil i Juvenil, i n'hi han moltes més
Els tres Mags
(Núria Freixa)
He deixat
les sabates al balcó.
En un plat,
una mica de menjar.
Un got d’aigua pels camells
i vi ranci pels tres Reis.
Arraulit,
la son no vol arribar.
Va caient fora la gebra,
sense llum dorm el pessebre.
Paro esment…
tarda molt a fer-se clar!
Com croqueta arrebossada
m’endinso dins la flassada.
He trobat
les sabates al balcó.
En el plat,
quatre restes del menjar.
S’han begut l’aigua els camells,
i el vi ranci els tres Reis.
Quin neguit!
de res m’ha servit vetllar.
Els voldria haver enxampat,
em dec haver endormiscat.
Si tan sols
jo voldria averiguar,
com s’ho empesquen els tres Mags
per ser tan espavilats!
He deixat
les sabates al balcó.
En un plat,
una mica de menjar.
Un got d’aigua pels camells
i vi ranci pels tres Reis.
Arraulit,
la son no vol arribar.
Va caient fora la gebra,
sense llum dorm el pessebre.
Paro esment…
tarda molt a fer-se clar!
Com croqueta arrebossada
m’endinso dins la flassada.
He trobat
les sabates al balcó.
En el plat,
quatre restes del menjar.
S’han begut l’aigua els camells,
i el vi ranci els tres Reis.
Quin neguit!
de res m’ha servit vetllar.
Els voldria haver enxampat,
em dec haver endormiscat.
Si tan sols
jo voldria averiguar,
com s’ho empesquen els tres Mags
per ser tan espavilats!
La il·lustració és de Frédéric Thomas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Vols fer algun comentari?