Dia Internacional del llibre Infantil i juvenil

dia internacional del llibre infantil

Des del 1967, el 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, l’IBBY promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per tal de promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.

Mikhaïl Fedorov

FEM-NOS GRANS AMB ELS LLIBRES

En la més tendra infància m’agradava construir casetes amb blocs i

tot tipus de joguines. Sovint feia servir de teulada un llibre infantil

il·lustrat. En somnis, entrava a la casa, m’estirava al llit fet amb

capses de mistos o contemplava els núvols o el cel estrellat, tot

depenia de la imatge que m’agradés més.

Instintivament, vaig seguir la llei de vida de tot infant, que busca

inventar-se un ambient còmode i segur. I un llibre infantil va ser

fonamental per aconseguir-ho.

Després em vaig fer gran i vaig aprendre a llegir, i en la meva

imaginació el llibre va començar a assemblar-se més a una papallona,

o fins i tot a un ocell, que a una teulada. Les pàgines del llibre

semblaven ales, i feien una mena de xiuxiueig. Era com si el llibre,

situat a l’ampit de la finestra, volgués sortir volant inesperadament

cap a espais desconeguts. El vaig agafar, me’l vaig començar a llegir i

el llibre es va tranquil·litzar. Després el vaig seguir a través d’altres

mons i paratges, mentre el meu univers imaginari s’anava estenent.

Quina alegria, tenir un llibre nou a les mans! Al principi no saps de

què tracta, et resisteixes a la temptació d’obrir-lo per l’última pàgina,

i quina bona olor que fa! La seva olor no es pot descompondre: tinta,

pega... no, no es pot! Té una aroma especial de llibre, excitant i única.

Les puntes d’algunes pàgines s’enganxen com si el llibre encara no

s’hagués despertat; es desperta quan comences a llegir-lo.

A mesura que vas creixent el món que t’envolta es va complicant.

T’enfrontes a qüestions que fins i tot un adult és incapaç de resoldre.

Així i tot, és convenient poder compartir els dubtes i els secrets amb

algú. I aquí és quan el llibre torna per ajudar-te. Probablement molts

de nosaltres ens hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de

sobte sembla que el teu personatge preferit sigui com tu. Viu els

mateixos problemes i s’hi enfronta amb dignitat. I un altre personatge

no se t’assembla en res, però vols que sigui el teu model, t’agradaria

ser tan valent i enginyós com ell.

Em fa riure quan un noi o una noia diu: «No m’agrada llegir!» No

me’ls crec. Segur que mengen gelats, juguen i miren pel·lícules molt

interessants. En altres paraules, els agrada divertir-se. I llegir no és

tan esgotador com desenvolupar els sentiments i la personalitat,

sinó que en primer lloc és un gran plaer.

I és amb aquesta intenció que els escriptors escriuen els seus llibres

per a infants!

Sergei Makhotin

Traducció: Jordi Ferré i Ybarz

2 d'abril DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL

El 2 d'abril se celebra a tot el món el DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL per commemorar el naixement de Hans Christian Andersen. 

Hi havia una vegada…
 
Hi havia una vegada una... princesa? No.
Hi havia una vegada una biblioteca. I hi havia també una vegada la Lluïsa, que va anar a la biblioteca per primer cop. La nena caminava a poc a poc, estirant una motxilla de rodetes enoooorme. Ho observava tot amb admiració: prestatges i més prestatges plens a vessar de llibres. Taules, cadires, coixins de colors, dibuixos i cartells a les parets.
—He portat la foto —va dir tímidament a la bibliotecària.
—Molt bé, Lluïsa! Ara t'inscriuré. Mentrestant, pots anar escollint el llibre. Saps que te'n pots emportar un a casa?
—Només un? —va preguntar decebuda.
En aquest mateix instant va sonar el telèfon i la bibliotecària va deixar la nena amb la tan difícil tasca de triar un únic llibre en la infinitat de prestatges. La Lluïsa va estirar la seva motxilla i va buscar, va buscar fins que va trobar el seu llibre preferit: la Blancaneus. Era una edició de tapa dura, amb unes il·lustracions molt boniques. Amb el llibre a la mà, va empènyer la motxilla una altra vegada i, quan ja anava a sortir, algú li va tocar l'espatlla. La nena es va girar i gairebé cau enrere de l'esglai: era ni més ni menys que el Gat amb Botes amb el seu llibre a la mà, vull dir, entre les potes!
—Bon dia, com està la seva tia? —li va dir fent una reverència.
—Lluïsa, tu no te les saps de memòria, totes aquestes històries de prin- ceses? Per què no t'emportes meu llibre, El Gat amb Botes, que és molt més divertit?
La Lluïsa, bocabadada, no sabia què dir.
—Què et passa? Se t'ha menjat la llengua el gat? —va fer broma.
—Ets el Gat amb Botes de bo de bo?
—Sí, en persona, vull dir, en pell i ossos! Emporta-te'm a casa i ho sabràs tot de la meva història i la del marquès de Carabàs.
La nena, de tan perplexa, només aconseguia assentir amb el cap. El Gat amb Botes, en un pas de màgia, va tornar al seu llibre, i quan la Lluïsa estava a punt de sortir de la biblioteca va tornar a sentir un toc a l'espatlla. Era ella: «Blanca com la neu, vermella com la sang i amb els cabells negres com l'eben.» Ho endevineu?
—Blancaneus!? —va dir la Lluïsa esbalaïda.
—Lluïsa, emporta-te'm amb tu, també. Aquesta edició —va dir ensenyant-li el seu propi llibre— és una adaptació autèntica del conte dels germans Grimm.
Quan la nena estava a punt d'agafar el llibre, el Gat amb Botes va aparèixer, molest:
—Blanca, la Lluïsa ja ha triat. Vés-te'n amb els teus sis nans.
—Són set i no sis! I encara no ha triat! —li va dir la Blancaneus vermella de còlera.
Tots dos es miraven la nena esperant una resposta:
—No sé quin endur-me... Voldria emportar-me'ls tots...
Tot d'una, de sobte, va passar una cosa increïble: van anar sortint dels llibres... la Ventafocs, la Caputxeta Vermella, Rapunzel. Un equip sencer de prin- ceses de veritat:
—Lluïsa, emporta-te'm cap a casa —li suplicaven totes.
—Jo només necessito un llit per dormir una estona —va dir la Bella Dorment mentre badallava.
—Només cent anys —va dir el Gat burlant-se'n.
—Et puc netejar la casa, però a la nit tinc una festa al castell del...
—Príncep! —van cridar tots.
—A la cistella porto coca i vi. Qui en vol? —va oferir la Caputxeta.
I van continuar apareixent més personatges: l'Aneguet Lleig, la Venedora de Llumins, el Soldadet de Plom i la Ballarina.
—Lluïsa, podem venir amb tu? Som els personatges d'Andersen —va demanar l'Aneguet Lleig, que tan lleig... no era.
—Casa teva està calenteta? —va preguntar la Venedora de Llumins.
De sobte, davant de tots, va aparèixer un llop enorme, pelut, molt pelut, amb les dents afilades: el llop dolent.
—Llop, per què tens aquesta boca tan grossa? —li va preguntar la Capu- txeta per costum.
—Jo us protegeixo —va dir valent el Soldadet de Plom.
El Llop va obrir la boca i... se'ls va menjar a tots? No. Només va badallar de tanta son i els va dir amb calma:
—Tranquils. Només volia donar-vos una idea: la Lluïsa s'emporta el llibre de la Blancaneus i nosaltres entrem a la seva motxilla, que és molt gran.
A tots els va agradar la proposta.
—Lluïsa, ens deixes venir amb tu?
—És clar que sí! —va dir la Lluïsa obrint la motxilla.
Els personatges es van posar en fila i van anar entrant d'un en un:
—Primer les princeses! —va dir la Ventafocs.
Al final també van aparèixer els personatges brasilers: el Sací, el Caipora, una nina de tela que no para de parlar, un nen molt esbojarradet, una nena amb una cartera groga, una altra amb la foto de la seva besàvia enganxada al cos, un petit rei manaire. Tots van entrar.
La motxilla pesava més que mai. Com pesen els personatges! La Lluïsa es va emportar el llibre de la Blancaneus i la bibliotecària ho va apuntar tot a la seva fitxa.
Al cap de poc, la nena va arribar a casa feliç. La seva mare li va preguntar des de la cuina:
—Filla, has arribat?
—Síííí, mama, hem arribat.

Escrit per Luciana Sandroni
Traduït per Jordi Ferré Ibarz
Il·lustrat per Ziraldo

                   2 d'abril dia Internacional del Llibre Infantil.

  

Llegim junts, tu i jo. Veiem que les lletres formen paraules i les paraules es converteixen en llibres que estrenyem entre les mans. Sentim xiuxiuejos i rius bulliciosos a les seves pàgines, óssos que canten, gracioses melodies a la lluna. Entrem en misteriosos castells i de les nostres mans pugen fins als núvols arbres en flor. Veiem nenes valentes que volen i nens que atrapen les estrelles. Llegim junts, tu i jo, fent voltes i voltes, recorrent el món amb l'alegria als llibres.                  Poema de Pat Mora             Traducció Jordi Ferré i Ybarz       Dia Internacional del Llibre Infantil (pdf)

 

2 D'ABRIL, DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL I JUVENIL

El dia 2 d’abril, es va celebrar a tot el món el Dia Internacional del Llibre Infantil per commemorar el naixement de l’escriptor Hans Christian Andersen.

 il·lustració  de Juan Gedovius

HI HAVIA UNA VEGADA UN CONTE QUE CONTAVA EL MÓN SENCER

Hi havia una vegada un conte que contava el món sencer. Aquest conte en realitat no era un de sol, sinó molts més que van començar a poblar el món amb les seves històries de nenes desobedients i llops seductors, de sabatetes de cristall i prínceps enamorats, de gats enginyosos i soldadets de plom, de gegants bons jans i fàbriques de xocolata. El van poblar de paraules d’intel·ligència, d’imatges, de personatges extraordinaris. Li van permetre riure, sorprendre’s, conviure. El van carregar de significats. I des d’aleshores aquests contes s’han continuat multiplicant per dir-nos una i mil vegades: «Hi havia una vegada un conte que contava el món sencer…».

En llegir, explicar o escoltar contes estem exercitant la imaginació, com si calgués entrenar-la per mantenir-la en forma. Algun dia, segurament sense que ho sapiguem, una d’aquestes històries vindrà a les nostres vides per oferir-nos solucions creatives als obstacles que se’ns presentin al camí.

En llegir, explicar o escoltar contes en veu alta també estem repetint un ritual molt antic que ha complert un paper fonamental en la història de la civilització: fer comunitat. Al voltant d’aquests contes s’han reunit les cultures, les èpoques i les generacions per dir-nos que som un de sol. Ho han fet tant els japonesos com els alemanys i els mexicans; les persones que van viure al segle XVII i nosaltres, que llegim un conte a Internet; els avis, els pares i els fills. Els contes ens omplen de la mateixa manera a tots els éssers humans, malgrat les nostres enormes diferències, perquè, en el fons, tots en som protagonistes.

Al contrari dels organismes vius, que neixen, es reprodueixen i moren, els contes, que neixen curulls de fertilitat, poden ser immortals. En especial, els contes de tradició popular que s’adeqüen a les circumstàncies, al context del present en què són explicats o reescrits. Es tracta de contes que les persones, en reproduir-los o escoltar-los, es converteixen en els seus coautors.

I hi havia una vegada, també, un país ple de mites, contes i llegendes que van viatjar pels segles, de boca en boca, per exhibir la seva idea de la creació, per narrar la seva història, per oferir la seva riquesa cultural, per excitar la curiositat i omplir de somriures els llavis. Era també un país en què pocs dels seus pobladors tenien accés als llibres. Però aquesta és una història que ja ha començat a canviar. Avui els contes estan arribant cada vegada a més racons apartats del meu país, Mèxic. I en trobar-se amb els seus lectors estan complint el seu paper de fer comunitat, fer família i fer individus amb més possibilitats de ser feliços.

 Francisco Hinojosa 

Traducció: Jordi Ferre

Més informació: http://www.oepli.org/pag/cat/dia.php