Alguns poemes de la Joana Raspall
Cap poema
El poeta voldria fer un poema.
Diria la frescor del parc en calma...
la sentor de la gespa... de les roses...
el brogit dels infants... i les xerrades
dels ocells enniuant-se dalt dels arbres...
Però els estols xiscladors de gavines,
com sagetes creuant el cel de posta,
li han embullat els mots.
Adéu, poema!
Una poesia feta tota en monosíl·labs. Us encantarà aquest joc de paraules i versos.
l'he trobada publicada al bloc Poesia Infantil i Juvenil moltes gràcies Sàlvia
Jo sols vull
(Joana Raspall)
Tinc un vas que és tot ple d'or
i un sac nou ben ple de blat.
No sé amb quin fi me'ls han dat;
sé quin pes em fan al cor.
Ho duc tot dins de la mà
i no sé què m'haig de fer!
Si tu ho vols, et puc dir:-Té!.
per a tu tot l'or i el pa.
Jo en tinc prou amb llum de sol,
blau de mar i verd dels pins,
i amb les flors i els cants tan fins
de les aus tot fent el vol.
Jo sols vull un dolç mot teu
i, per nord, el dit de Déu.
NÚVOLS
Núvol negre, núvol blanc,
les cabòries se me’n van.
amb vosaltres, cel enllà.
Si em tornessin a venir,
desfeu-les en llagrimetes
i ruixeu tot el camí.
(De Versos amics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998)
La rel
La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra l'estiu
i l'hivern, al foc, escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra l'estiu
i l'hivern, al foc, escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
Que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.
Que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.
(De Versos amics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998)
L'ase i el tractor
Havia llaurat amb l'ase
fins que va comprar el tractor
que feia molta més feina,
i el camp quedava millor.
Un dia, a mitja llaurada,
el motor es va espatllar,
i va córrer a buscar l'ase
per poder-lo remolcar.
L'ase es va clavar de potes
i no avançava ni un pas.
L'home prou l'escridassava:
—Arri!, que no arrencaràs?—
En rebre xurriacades,
bramà l'ase: —A mi, no!
Mira si amb les garrotades
pots fer caminar el tractor!
(De Com el plomissol. Poemes i faules. Barcelona: La Galera, 1998)
fins que va comprar el tractor
que feia molta més feina,
i el camp quedava millor.
Un dia, a mitja llaurada,
el motor es va espatllar,
i va córrer a buscar l'ase
per poder-lo remolcar.
L'ase es va clavar de potes
i no avançava ni un pas.
L'home prou l'escridassava:
—Arri!, que no arrencaràs?—
En rebre xurriacades,
bramà l'ase: —A mi, no!
Mira si amb les garrotades
pots fer caminar el tractor!
(De Com el plomissol. Poemes i faules. Barcelona: La Galera, 1998)
Dos cuquets
Un cuc diu a l'altre:
—Amiguet, d'on véns?
fas molt mala cara;
no m'agrades gens!
—Ai, si tu sabessis!
M'he vist obligat
a marxar de casa...
—Doncs, què t'ha passat?
—El menjar coïa cosa de no dir:
era dins la ceba!
Déu meu, quin patir!
—Pobre amic! A casa
viuràs de primera;
vine a menjar amb mi
dintre la cirera.
—Amiguet, d'on véns?
fas molt mala cara;
no m'agrades gens!
—Ai, si tu sabessis!
M'he vist obligat
a marxar de casa...
—Doncs, què t'ha passat?
—El menjar coïa cosa de no dir:
era dins la ceba!
Déu meu, quin patir!
—Pobre amic! A casa
viuràs de primera;
vine a menjar amb mi
dintre la cirera.
(De Concert de poesia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat: 2004)
 |
|
(CLIQUEU L'ARXIU SONOR)
|
LA NIT
que és com llana flonja;
m'abraça, i em deixa
colgat de tebior.
Quan el sol apunta,
color de taronja,
ella s'acomiada
tot fent-me un petó.
Joana Raspall
Les coses importants
estan escrites
a la closca de la tortuga,
a l'antigor de les arrugues dels seus colzes
i al seu mirar:
mira com mira! està viva!
mira com les mastega
les fulles d'herba!
Enric Casasses
LA PUÇA
UNA PUÇA QUE SALTAVA
UNA COSA DE NO DIR
QUAN ELS MATINS ES LLEVAVA
I DESPRÈS DE FER UN PIPÍ,
A LA FEINA SE N'ANAVA,
QUE ERA A UNA HORA DE CAMÍ.
PERÒ TOT I QUE SALTAVA
NO HI ANAVA MAI A PEU,
QUE CADA MATÍ AGAFAVA
 DAMUNT LES BRANQUES
HI HA FLORS I ALES NOVES
Carles Riba
 CANÇÓ D'ABRIL
HI
TORNAREM AL SOL-SOLET!
TIRA
EL BRASER PER LA FINESTRA,
LLENÇA
LA CAPA I EL BARRET!
QUE
VINGUI EL SOL COM UNA FESTA
I
JA NO VULL SENTIR MÉS FRED.
OH,
QUIN AIRET!
Clementina Arderiu
Marieta
Amunt i avall va la marieta,
tota pintada, tota rogeta.
Compta-li les taques de l'esquena,
mira a veure si en té una setena.
Se'n va, s'escapa, no sap estar-se quieta!
Antoni Albalat
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Vols fer algun comentari?