![]() |
Centenari Joan VInyolí |
![]() |
biografia 'en Joan Vinyolí |
D'UNA TERRA (II)
M'alegrava d'anar sentint pel bosc
el so de la destral del llenyataire,
en la cremosa quietud de l'aire
fragant de ruda i fum de lligabosc.
Tu, llenyataire, com un déu abats
arbres de somni, de llegenda obscura,
en l'aire màgic de les soledats:
allà a l'estiu el ventijol murmura,
l'abella liba romanins fadats
i corre una aigua cristal.lina i dura.
LA PARAULA
Com una font, a voltes, la paraula
diu els secrets del món.
DES D'UNA CERTA DISTÀNCIA
Consola, reconforta,
veure refer la gerra trabucada,
rompuda en mil trossos, veure que els ajunten
amb resines sintètiques
perquè serveixi novament.
Tractem-la bé,
mirem d'acostumar-nos
a la fragilitat i no posar-la a prova.
Piscina
No pas tots els matins,
ni que sigui diumenge,
podem obrir-nos a la vida,
saber tot d'una que no és tan sols
frustració, treball, sinó llis trampolí
des d'on, erecte, salta el cos i cau
en la piscina oblonga
d'on sembla que no pugui sortir mai.
En surt, però, somrient,
regalimant, lluminós,
i s'abandona a prendre el sol.
|